A les 9 sortíem de Beret. La neu estava dureta però viable, atenció perquè no he dit dura. Vam pujar per la valleta que ja et separa de les pistes que comença a mitja recta en direcció Montgarri, passant per aquella cabana de pastors. La vall estava fantàstica, molt maca. I d'allà directes al Pedescaus, on la neu seguia estant la mar de segura.
Des de dalt, he baixat a la vall de Parros per la baixada de la dreta del cim, la més "pendenteta", neu dureta però viable. I des d'allà, he pujat per la torradora que va directa al cim. Quina calda, Senyor!
La neu només estava ultra dura a dalt de tot de Parros, sinó no cal crampons (els duc sempre per això). He desfet el camí enlloc de baixar per la pala (que es veia bé eh), he tornat al Pedescaus i hem tornat amb el Xavi a Beret. Molt guay!